dijous, 31 d’octubre del 2013

Celebrem la Castanyada i la festa de Tots Sants



31 d’octubre

LA CASTANYADA

La tardor és sinònim de fulles seques caigudes dels arbres i … castanyes! Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la nit d’abans de Tot Sants.
Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament lligats al dia de Tot Sants.
Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.
Amb la tardor arribava el fred i la gastronomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres sortien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades pels moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta celebració. A les castanyeres eren senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans. Molts dels nostres infants es disfressant de castanyeres però també de castanyers per recordar aquestes persones que es troben en moltes poblacions i ciutats amb la seva paradeta de castanyes i moniatos.
I aquesta també és la nit dels panellets.
Aquests també tenen un vincle molt estret amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena  d'ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’ algú de la família.
Actualment, però, la castanyada és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i  evidentment també  panellets.

 1 de novembre
TOT SANTS
Aquest dia és el que molta gent aprofita per anar als cementiris i visitar les tombes del familiars difunts. Aquest costum ja es feia en l’època dels romans, però la tradició de fer-ho aquest dia prové del Segle VII: El Papa Bonifaci IV va consagrar el Panteó de Roma en honor a la Verge i a Tots els Màrtirs (pels Romans el panteó era el temple dedicat a Tots els Déus). A partir d’aquell moment, cada any es va oferir una celebració en el seu honor.  
Antigament aquest dia es feien sonar les campanes de totes les esglésies del territori per fer saber a tothom que era moment de reclusió per recordar i pregar als difunts.

Desitjar-vos una molt bona castanyada i diada de Tots Sants.

Un record per totes les persones que ens han deixat durant l’últim any.

 
Ciu Tous
Cultura

Fons documental: http://www.sortirambnens.com/fires-i-festes/festivitats-tradicionals/327-la-castanyada-tot-sants.html