31 d’octubre
LA CASTANYADA
La tardor és sinònim de fulles seques caigudes dels
arbres i … castanyes! Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es
poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la
nit d’abans de Tot Sants.
Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament
lligats al dia de Tot Sants.
Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.
Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.
Amb la tardor arribava el fred i
la gastronomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres sortien als
carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les
seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades
pels moniatos, el
segon ingredient principal d’aquesta celebració. A les castanyeres eren
senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre
torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les
mans. Molts dels nostres infants es disfressant de castanyeres però també de
castanyers per recordar aquestes persones que es troben en moltes poblacions i
ciutats amb la seva paradeta de castanyes i moniatos.
Aquests també tenen un vincle molt estret amb la festa de Tot Sants, ja que
eren una mena d'ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i
també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort
d’ algú de la família.
Actualment, però, la castanyada
és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un
bon sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i evidentment
també panellets.
1 de novembre
TOT SANTS
Aquest dia és el que molta gent
aprofita per anar als cementiris i visitar les tombes del familiars difunts.
Aquest costum ja es feia en l’època dels romans, però la tradició de fer-ho
aquest dia prové del Segle VII: El Papa Bonifaci IV va consagrar el Panteó de
Roma en honor a la Verge i a Tots els Màrtirs (pels Romans el panteó era el
temple dedicat a Tots els Déus). A partir d’aquell moment, cada any es va
oferir una celebració en el seu honor.
Antigament
aquest dia es feien sonar les campanes de totes les esglésies del territori per
fer saber a tothom que era moment de reclusió per recordar i pregar als
difunts.
Desitjar-vos una molt bona castanyada i diada de Tots
Sants.
Un record per totes les
persones que ens han deixat durant l’últim any.
Ciu Tous
Cultura
Fons documental: http://www.sortirambnens.com/fires-i-festes/festivitats-tradicionals/327-la-castanyada-tot-sants.html