Us deixem un poema de Salvador Espriu, en el centenari del seu naixement.
LES ROSES RECORDADES
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
Del llibre El caminant i el mur.
Desitgem una molt bona trobada fillolenca el proper dia 1 de setembre.
CIU Tous
Cultura
